Futbol internacional

IAN SOLER

JUGADOR DEL MICHALOVCE (ESLOVÀQUIA)

“No m’esperava que aquí tingués tanta exposició”

El jugador de Prats de Lluçanès va fer una aposta per anar a una lliga menor i intentar fer un salt

Ian Soler s’està construint una carrera després de deixar Catalunya el 2014

De vegades, amb el fred, penses: «Què coi faig aquí?» Però al mateix temps acaba sent una experiència que gaudeixes
El govern ajuda molt els clubs de futbol, és un país petit, amb petits comerços, i que viu dels patrocinadors locals

Ian Soler (Prats de Lluçanès, 1996) va deixar el futbol català fa sis anys i no hi ha tornat. El seu camí ha estat profitós amb aturades a Andalusia, Múrcia, Anglaterra i ara a Eslovàquia, d’on pensa fer el salt a una lliga més potent sempre que les condicions ho permetin. La lliga, segons va anunciar el campionat, fa alguns dies es va reprendre malgrat que alguns clubs ja tenien coll avall que no tornaria. Els problemes econòmics d’alguns clubs han provocat la represa, que serà al juny.

Com és la lliga eslovaca?
Té punts similars a la d’Anglaterra. Potser ara a Anglaterra hi ha més ordre, perquè aquí no n’hi ha. Cada equip en cada partit xuta molt i té moltes arribades però falta qualitat per concretar-les. Ara l’Slovan [de Bratislava] intenta implementar un joc més atractiu però en general s’ataca ràpid, s’arriba amb molts jugadors a l’àrea rival i físicament estan millor que a l’Estat espanyol. Ara, a diferència del que estem acostumats, falta una mica més d’intel·ligència o d’ordre a l’hora de tancar-se quan cal, de perdre minuts en un servei de banda quan guanyes o aquest tipus de coses.
Està content?
No m’esperava que jugant aquí tingués tanta exposició perquè després d’un bon any estic rebent l’interès d’alguns equips de lligues superiors. És una lliga en què hi ha un volum alt de transferències i, de fet, quan vaig arribar aquí ja m’ho van comentar que l’objectiu de l’equip era aprofitar per revalorar jugadors joves. Però, tot i així, és fort que se’t valori més aquí que no pas jugant a la segona B espanyola. No descarto tornar, però no m’importa tampoc anar voltant un cop ja soc fora de casa.
Com ha viscut tot el que ha provocat la Covid-19?
Aquí ho van tancar tot molt de pressa. Va ser d’un divendres per un dissabte, i per això hem tingut molt pocs casos. Darrerament, hem anat entrenant-nos prenent les mesures necessàries. En alguns moments, fins i tot, era estrany perquè no sabíem si ens estàvem entrenant per a res.
El seu club ha ajudat en aquest procés?
És un club petit que vivia molt dels patrocinadors i per això hi ha hagut una reducció salarial, però des de l’inici hem vist que el club ens ha volgut ajudar en tot el que calgués i s’ha posat a disposició dels jugadors. Cal tenir en compte que el govern ajuda molt els clubs de futbol, és un país petit, amb petits comerços, i en tot moment ens ho ha comunicat tot.
Com s’hi viu, a Eslovàquia?
Ara molt bé. Al desembre es fa dur. En l’última jornada abans de l’aturada de desembre, la lliga aquí s’atura una setmana abans que en les espanyoles, estàvem jugant a -9 graus. De vegades, ho veus tot nevat, amb el fred i penses: «Què coi faig aquí?» Però al mateix temps acaba sent una experiència que gaudeixes.
I què hi fa allà?
A l’estiu em van sortir algunes coses de segona B i vaig voler estirar una mica més el mercat. I de sobte em va sortir aquesta oportunitat. Vaig veure que era una lliga que exportava jugadors a lligues potents i intermèdies d’Europa, vaig veure el nivell i vaig pensar que podria destacar. La filosofia del club és revalorar futbolistes i em va semblar tot molt bé. Des que he tingut el transfer, a més, ho he jugat tot, així que està tot anant molt bé.
Vostè va sortir del futbol català molt aviat...
Sí, vaig fitxar per l’Espanyol el segon any de juvenil des de la Damm, on havia estat una temporada. I amb l’Espanyol abans de la pretemporada amb el filial em vaig trencar el genoll. Vaig anar a parar la l’Almeria, després vaig passar al Fulham i em va encantar l’experiència. Comptaven amb mi però era massa jove i em vaig deixar temptar per tornar.
Se’n penedeix?
Si pogués, ara m’aferraria a Anglaterra. Hi havia algun filial, com el del Vila-real, que pressionava molt i vaig acabar rescindint el contracte. El Vila-real va acabar fitxant un pivot, de manera que vaig acabar al Jumilla; d’allà, al filial del Màlaga i, tot i estar en el primer equip quan era a primera, els problemes de pubis de l’any passat em van passar factura. Vaig quedar lliure i vaig fitxar pel Michalovce.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.